Llibres/Obra Pròpia

Narrativa

Novel.la – 2022 – Ed. Columna

Mentre la neu sigui blanca

Novel.la – 2015 – Ed. RBA.

L’home que comptava diners

«Si les coses no anaven com havien d’anar, l’Elies hi podia deixar la pell. I si anaven com havien d’anar, hi deixaria l’ànima.»

Novel.la – 2011 – Ed. Columna.

Àngels a l’andana

“ Un 10. Una gran novel·la. Amb ironia, amb humor, una novel·la molt i molt recomanable (…) En Boixadós ha aconseguit un equilibri gairebé perfecte. Arriba al lector i troba la manera de parlar d’un tema moralment tan complex com l’eutanàsia. Es respira humanitat pertot arreu, té grans moment, sense caure en el sentimentalisme. (…) Una gran sorpresa d’aquesta temporada. La recomano a tothom. Trobareu un terreny de joc que justifica per què val la pena escriure novel·les.”

Relats breus – 2000 – Ed. Columna.

Mirades de dona

Tercer llibre de narrativa catalana més venut el juny de 2000.

“Boixadós zanja el debate sobre literatura femenina: hay que leer a este hombre para saber cómo son las cosas de mujeres (…) Y luego está el estilo: Boixadós cambia con facilidad de país y situación; emplea varias técnicas en cuanto a punto de vista, desplaza el centro de interés, la cronología o el tono; y dibuja personajes creíbles.”
“Mirades de dona em sembla un bon recull d’històries per aquestes raons: veracitat humana, originalitat d’enfocament, un llenguatge expressiu, precís, els elements de quotidianitat del qual assoleixen veritable alçada literària.”
Baltasar Porcel, setembre de 2000.
“Cal ofici i sensibilitat per donar forma a una veu versemblant. El resultat és un llibre madur, d’un escriptor que domina els registres.”
Jordi Carrion, Avui, juliol de 2000.

Novel·la – 1998 – Ed. Columna.

El meu rival

“Jordi Boixadós acaba de publicar la seva darrera novel·la (El meu rival) i a través d’ella ha escrit un extraordinari retrat del drama intern que viu una dona maltractada (…). És la novel·la d’un home valent (…). El futur és dels homes com el Jordi (…) l’únic futur en el qual home i dona es poden mirar fit a fit i compartir la vida.“
“La novel·la té un ritme que acapara des de les primeres pàgines l’atenció del lector fins al desenllaç final.”
Joan Agut, Avui, maig de 1998.

Novel·la – 1995 – Ed. Columna.

Opus Dei. Retrat de família

Tercer llibre de narrativa catalana més venut el novembre de 1993.

“Jordi Boixadós cogió la pluma sin acritud ni resentimiento y dejó discurrir la vida tal como suele ser en realidad: medio comedia medio drama, con personajes que tienen algo de bueno y algo de malo y que no son ni muy feos ni muy guapos. No hay ni una sola salida de tono, y ahí reside la fuerza de la novela (…). El resultado es una lúcida reflexión sobre la manipulación y la hipocresía, un canto de esperanza a la juventud y una mirada piadosa a los adultos. Una obra consistente, con personajes y situaciones verosímiles (…).”
“Jordi Boixadós huye del sensacionalismo. Y describe, con breves pinceladas, sin emoción ni rencor, una experiencia centrada en su adolescencia y paralela a la de un socio supernumerario, que sugiere rasgos de prepotencia y vulnerabilidad en la organización.”
Anna M. Gil, La Vanguardia, gener de 1994.

Novel·la – 1993 – Ed. Pòrtic.

Morir a Tel Aviv

“Hi ha elements suficients per afirmar que ens trobem davant d’un autor que ha sabut adoptar un estil personal en el qual es troba còmode (…). (…) el valor de la proposta qie Jordi Boixadós ens presenta en els seus llibres: no pretendre fer cap retrat en clau col·lectiva sinó, senzillament, explicar històries amb una considerable dosi d’apassionament (…) en un vector de clara trajectòria ascendent.”
Joan Josep Isern, Avui, juliol de 1992.
“Quien recuerde el escándalo que supuso en 1970 la publicación de Un amor fora ciutat, en la que Pedrolo trataba por primera vez la homosexualidad, sabrá hallar paralelismos (…). Sin embargo, la novela de Boixadós supera en algunos aspectos a la de Pedrolo (…). Despojada de moralina, tremendamente lúcida, con una mezcla de comprensión y crueldad que le aproximan al mundo real (…). Elaborada con una habilidad endiablada, con un ritmo cinematográfico digno del mejor Brian de Palma. Un libro que se devora (…) sin el más ligero asomo de naftalina (…) que puede recomendarse calurosamente.“
“El gran mérito de Jordi Boixadós es haber conseguido crear una trama exterior que es el reflejo de la realidad interior del propio personaje (…). Morir a Tel Aviv es una novela bien estructurada y con una trama sugerente (…) en un mecanismo bien engrasado.”
J.M. Morreres i Boix, El Observador, juliol de 1992.

Novel·la – 1991 – Ed. Pòrtic.

El carrer Dachau

“Fóra injust que la primera novel·la de Jordi Boixadós, El carrer Dachau, no rebés l’atenció que es mereix, perquè es tracta d’una obra amb grapa, feta per algú que pensa, que té un parti pris, i, per tant, alguna cosa a dir.”
“El que diferencia aquesta primera novel·la d’altres és que (…) té prou entitat i solidesa per permetre fer-ne un balanç sense que siguin necessaris copets a l’esquena.”
Gemma Casadevall, Avui, setembre de 1990.

Dramatúrgia

Popocatépetl

Premi de teatre Mediterrani Pare Colom 2018 – 2018 – ELIES BARBERÀ I JORDI BOIXADÓS

Com actuaríeu davant del cas d’una persona en coma irreversible però que no està morta clínicament? El personatge al voltant del qual gira el conflicte de Popocatépetl és l’Enric Prat, 55 anys, casat, pare d’una xicota adorable i, sobretot, protagonista inconscient i, alhora, omniscient d’aquesta tragicomèdia. L’Enric observa les reaccions i els comportaments de la família, els amics i els professionals de la medicina davant la seva vida/mort. És, per tant, un personatge present per al públic i per a si mateix, però absent per als altres personatges.
L’obra ens interroga clarament: si us trobéssiu en la situació de l’Enric Prat, què pensaríeu de vosaltres mateixos, del vostre entorn i de la vostra situació, i quines decisions us agradaria que es prenguessin?

Altres

To Dream Omelettes / Somniar truites

Llibre-joc lingüístic-humorístic – 2006 – Coautor: Oriol Comas. www.comascoma.com RBA / La magrana.

‘’To dream omelettes / Somniar truites és un llibre per jugar i riure. Tot això és veritat però, alhora, cal dir que l’artefacte que han bastit Jordi Boixadós i Oriol Comas és una eina magnífica per descobrir o recuperar expressions i girs de la nostra llengua que fóra bo que no caiguessin en el desús.’’
“Un dels llibres verbívors més divertits dels últims temps.”
This error message is only visible to WordPress admins

Error: No connected account.

Please go to the Instagram Feed settings page to connect an account.

Lorem ipsum dolor sit amet, unum adhuc graece mea ad. Pri odio quas insolens ne, et mea quem deserunt. Vix ex deserunt torqu atos sea vide quo te summo nusqu.