Narrativa:

L’home que comptava diners - Novel.la – 2015 – Ed. RBA.

· comprar ·
NOVETAT gener 2015. 

L’Elies Costa, un petit empresari del tèxtil, té dona i dos fills, casa amb piscina, segona residència a la Cerdanya i una fàbrica a la ciutat xinesa de Suzhou; tothom està convençut que és un home d’èxit i que la vida li somriu. Però el que ningú no pot sospitar és que l’Elies fa de correu a Andorra dels diners bruts d’una màfia xinesa i és víctima d’una espiral creixent d’extorsions que el té a una passa del col·lapse. Com és possible que la seva vida s’hagi convertit en un autèntic infern?

Jordi Boixadós explota els mecanismes més con- tundents del thriller psicològic per mostrar-nos, amb un estil descarnat i eficaç, que qualsevol de nosal- tres podria veure també com s’ensorra davant seu —i dins seu— el món que s’havia bastit, podria veure com el somni llargament anhelat s’acaba convertint en el pitjor dels malsons.

«Si les coses no anaven com havien d’anar, l’Elies hi podia deixar la pell. I si anaven com havien d’anar, hi deixaria l’ànima.»

 

Àngels a l’andana – Novel.la – 2011 – Ed. Columna.
· comprar ·
NOVETAT SETEMBRE 2011 Un 10. Una gran novel·la. Amb ironia, amb humor, una novel·la molt i molt recomanable (…) En Boixadós ha aconseguit un equilibri gairebé perfecte. Arriba al lector i troba la manera de parlar d’un tema moralment tan complex com l’eutanàsia. Es respira humanitat per tot arreu, té grans moment, sense caure en el sentimentalisme. (…) Una gran sorpresa d’aquesta temporada. La recomano a tothom. Trobareu un terreny de joc que justifica perquè val la pena escriure novel·les.” Màrius Serra, Lecturàlia, El matí de Catalunya Ràdio, 5 d’octubre de 2011.

Una proposta que ens farà pensar molt, discutir molt i potser ens tombarà algunes idees que defensàvem. (…). Oblideu-vos de dramatismes. (…) Aporta un punt de vista diferent. (…) Està molt ben escrita, porta molt bon ritme. (…). De debò, us la recomano.” Emma Aixalà, Via Lliure, RAC 1, 17 de setembre de 2011.

Boixadós nos introduce en un viaje psíquico para disfrutar de la libertad y valorarlo todo con otros ojos” Anna M. Gil, La Vanguardia, 2 de novembre de 2011.

 

Mirades de dona – Relats breus – 2000 – Ed. Columna.

· comprar ·
Boixadós zanja el debate sobre literatura femenina: hay que leer a este hombre para saber cómo son las cosas de mujeres (…) Y luego está el estilo: Boixadós cambia con facilidad de país y situación; emplea varias técnicas en cuanto a punto de vista, desplaza el centro de interés, la cronología o el tono; y dibuja personajes creíbles.” Anna M. Gil, La Vanguardia, juliol de 2000.
Cal ofici i sensibilitat per donar forma a una veu versemblant. el resultat és un llibre madur, d’un escriptor que domina els registres.” Jordi Carrion, Avui, juliol de 2000.
Mirades de dona em sembla un bon recull d’històries per aquestes raons: veracitat humana, originalitat d’enfocament, un llenguatge expressiu, precís, els elements de quotidianitat del qual assoleixen veritable alçada literària.Baltasar Porcel, setembre de 2000. Tercer llibre de narrativa catalana més venut el juny de 2000.

 

El meu rival – Novel·la – 1998 – Ed. Columna.
· comprar ·
Jordi Boixadós acaba de publicar la seva darrera novel·la (El meu rival) i a través d’ella ha escrit un extraordinari retrat del drama intern que viu una dona maltractada (…). És la novel·la d’un home valent (…). El futur és dels homes com el Jordi (…) l’únic futur en el qual home i dona es poden mirar fit a fit i compartir la vida. Pilar Rahola, Avui, novembre de 1998.
La novel·la té un ritme que acapara des de les primeres pàgines l’atenció del lector fins al desenllaç final.Joan Agut, Avui, maig de 1998.

 

Opus Dei. Retrat de família – Novel·la – 1995 – Ed. Columna.
· comprar ·
Jordi Boixadós cogió la pluma sin acritud ni resentimiento y dejó discurrir la vida tal como suele ser en realidad: medio comedia medio drama, con personajes que tienen algo de bueno y algo de malo y que no son ni muy feos ni muy guapos. No hay ni una sola salida de tono, y ahí reside la fuerza de la novela (…). El resultado es una lúcida reflexión sobre la manipulación y la hipocresía, un canto de esperanza a la juventud y una mirada piadosa a los adultos. Una obra consistente, con personajes y situaciones verosímiles (…).” Jaume Fabre, el Periódico, novembre de 1993.
Jordi Boixadós huye del sensacionalismo. Y describe, con breves pinceladas, sin emoción ni rencor, una experiencia centrada en su adolescencia y paralela a la de un socio supernumerario, que sugiere rasgos de prepotencia y vulnerabilidad en la organización.Anna M. Gil, La Vanguardia, gener de 1994. Tercer llibre de narrativa catalana més venut el novembre de 1993.

 

Morir a Tel Aviv – Novel·la – 1993 – Ed. Pòrtic.
· comprar ·
Quien recuerde el escándalo que supuso en 1970 la publicación de Un amor fora ciutat, en la que Pedrolo trataba por primera vez la homosexualidad, sabrá hallar paralelismos (…). Sin embargo, la novela de Boixadós supera en algunos aspectos a la de Pedrolo (…). Despojada de moralina, tremendamente lúcida, con una mezcla de comprensión y crueldad que le aproximan al mundo real (…). Elaborada con una habilidad endiablada, con un ritmo cinematográfico digno del mejor Brian de Palma. Un libro que se devora (…) sin el más ligero asomo de naftalina (…) que puede recomendarse calurosamente. Jaume Fabre, El Periódico, octubre de 1992.
Hi ha elements suficients per afirmar que ens trobem davant d’un autor que ha sabut adoptar un estil personal en el qual es troba còmode (…). (…) el valor de la proposta qie Jordi Boixadós ens presenta en els seus llibres: no pretendre fer cap retrat en clau col·lectiva sinó, senzillament, explicar històries amb una considerable dosi d’apassionament (…) en un vector de clara trajectòria ascendent.” Joan Josep Isern, Avui, juliol de 1992.
El gran mérito de Jordi Boixadós és haber conseguido crear una trama exterior que es el reflejo de la realidad interior del propio personaje (…). Morir a Tel Aviv es una novela bien estructurada y con una trama sugerente (…) en un mecanismo bien engrasado.J.M. Morreres i Boix, El Observador, juliol de 1992.

 

El carrer Dachau - Novel·la – 1991 – Ed. Pòrtic.
Fóra injust que la primera novel·la de Jordi Boixadós, El carrer Dachau, no rebés l’atenció que es mereix, perquè es tracta d’una obra amb grapa, feta per algú que pensa, que té un parti pris, i, per tant, alguna cosa a dir.” Josep M. Lluró, El Temps, setembre del 1990.
El que diferencia aquesta primera novel·la d’altres és que (…) té prou entitat i solidesa per permetre fer-ne un balanç sense que siguin necessaris copets a l’esquena.” Gemma Casadevall, Avui, setembre de 1990.

 

Altres:

To Dream Omelettes / Somniar truites– Llibre-joc lingüístic-humorístic – 2006 – Coautor: Oriol Comas. www.comascoma.com RBA / La magrana.
· comprar ·
To dream omelettes / Somniar truites és un llibre per jugar i riure. Tot això és veritat però, alhora, cal dir que l’artefacte que han bastit Jordi Boixadós i Oriol Comas és una eina magnífica per descobrir o recuperar expressions i girs de la nostra llengua que fóra bo que no caiguessin en el desús.” Joan Josep Isern, Els Blocs de VilaWeb.
Un dels llibres verbívors més divertits dels últims temps.” Màrius Serra, Verbàlia.