on fa un gir notable en el registre dels seus temes, ara més intimistes i amb
clares influències franceses (Biolay, Couture, Tiersen, Bashung, Mark
Weld…); no en va l’àlbum conté 4 cançons en català, 4 en francès i una
bilingüe.

El primer single http://bit.ly/1ezdbfi, que dóna títol a l’àlbum, estableix el to
del conjunt: un món que se’ns desfà a les mans després d’haver-nos cregut
vencedors, però on encara queda temps per lluitar, com el mateix Boixadós
ens explica tot seguit en els altres dos temes clau de l’àlbum: Mirem-nos i
Tens molt de guanyat.

Aquest mateix missatge reapareix al llarg del disc en peces com Puisque le
temps
(contra la tirania del temps, amb lletra de l’algerià Mohammed Chikh) i
Mai no és tard (contra la tendència a l’autodestrucció), mentre que a Com va
la gent
, Boixadós clama contra el menyspreu a la diferència. Ninots del
guinyol
pretén ser un toc d’atenció a una joventut que se sent derrotada
abans del combat. Finalment, Avec ce sourire i Londres són remixos en
versió francesa de l’àlbum “El cel aquí”.